Serveis
Assessorament, orientació i tractament de les dificultats de desenvolupament dels nadons i dels infants
Cuidem els inicis de la vida
Grup de Criança i Educació Compartida  
Grup Entre Mares
Consulta individual

Cuidem els inicis de la vida

La meva experiència com a mare i alhora com a acompanyant professional de pares i mares em reafirma en la necessitat de ser acompanyat i de rebre suport en els tendres i delicats moments de l’arribada d’un fill i, com a mínim, durant els tres primers anys de vida de l’infant. És en aquesta etapa on es posen les bases, els fonaments i l’estructura d’una vida personal i col·lectiva saludable.

A l’Espai Nadó i l’Espai Familiar em vaig endinsar en profunditat en aquesta etapa tan essencial de la vida, tot replantejant-me contínuament què és un infant, qui és un infant, quines són les seves necessitats autèntiques, com acompanyar-lo en el seu creixement perquè es pugui desenvolupar d’una manera saludable, harmònica, global.

Quants tòpics i mites, quantes creences popularitzades que no afavoreixen un desenvolupament respectuós, harmoniós, integral...segueixen acompanyanti condicionantla vida dels infants (també de pares i mares) des dels seus inicis més primaris. Sabem que tot és amb bona intenció, però cal una revisió de moltes idees que encara perduren per tal d’oferir una criança i una educació de qualitat.

Sento el desig i la necessitat de transmetre i ajudar els nous pares i mares a conèixer i a comprendre les característiques i les necessitats psicoafectives, relacionals i psicomotrius del nadó i de l’infant, les etapes evolutives que anirà traspassant durant el seu creixement, les situacions difícils i les crisis de creixement per poder conèixer-les, comprendre-les i així dotar-nos d’estratègies per acompanyar-les.

Educar un bebè en aquestes edats primerenques significa ajudar-lo a conquerir les eines de seguretat, confiança, autoestima, estímul i energia que li permetran desenvolupar-se plenament al llarg de la vida.

Seguint la tònica de la meva trajectòria, la dedicació i vocació professional dels últims 12 anys també ha estat impulsada i acaronada per la meva vivència personal. Inicialment em vaig dedicar a acompanyar el creixement dels infants en un Jardíd’Infància. Aviat em vaig adonar que amb ells jo també creixia, amb ells jo també m’educava. Els infants m’enriquien i m’ajudaven a descobrir-me i a plantejar-me nous reptes educatius i personals que revertien alhora en un acompanyament amb més presència i més respecte, en una relació més amorosa, més comprensiva, més empàtica... La meva vida personal i la professional anaven parelles, una impulsava i alimentava l’altra.

Quan vaig ser mare, després d’anys d’experiència educativa, em vaig trobar que molts dels coneixements que tenia eren valuosos però... ai!, no era el mateix acompanyar a l’aula el creixement dels infants que acompanyar el teu propi fill o filla. Emergien un seguit d’emocions i sentiments que fins aleshores no coneixia. Malgrat tenir el suport de les àvies i de la família, sentia que em mancava l’acompanyament d’altres mares i pares, el coneixement i l’experiència dels qui en aquells moments també passaven pel mateix que jo. Volia gaudir de l’experiència compartida de créixer amb els nostres fills i en comunitat. Compartir les vivències, el creixement dels nostres fills i filles i el nostre;compartir l’alegria i la joia que sentíem, els dubtes que se’ns plantejaven, les pors i les angoixes que emergien; explorar, endinsar-nos plegats en la maternitat i la paternitat.



Espai d’assessorament, orientació i tractament de les dificulatats familiars
Consulta individual

Orientació i tractament en consulta individual de situacions quotidianes que poden provocar malestar en els petits i en tota la família. Dificulatats en la maternitat i o paternitat, mals de panxa i còlic del lactant, irritabilitat i neguit, dificultats en la son, l'alimentació, l'establiment del contacte i dels vincles, algunes mostres de caràcter, episodis repetits de malestar físic o emocional, manca d'atenció i dificultats d'aprenentatge escolar. Adaptació escolar difícil i dolorosa, dificultat en les relacions, timidesa, agresivitat, etc.
Aquest espai també pot ser una oportunitat, entre d'altres coses, per aprendre a interpretar què ens estan dient els petits amb la seva conducta i observar també si hi ha algunes necessitats nostres que puguem estar traspassant als nostres fills.


Per a més informació:

Veure, Teràpia Craneosacral Biodinàmica


Veure, Pediatria en l’àmbit de Biodinàmica Craneosacral i la Teràpia Prenatal, Perinatal, Postnatal

Veure, Constel.lacions familiars




Grup de Criança i Educació Compartida  

“Quan neix un fill o una filla també neixen un pare i una mare”, i així com elspetits aniran creixent, el pare i la mare també ho faran alhora.

Neix un bebè, neixen un pare i una mare, neix una família. Assumir la condició materna o paterna és una experiència intensa i transformadora.

Un amor intens, potent, nou i desconegut envers la nostra criatureta ens emplena. Alhora, el naixement del nostre fill desvetlla el nostre propi naixement i infantesa, l’anomenada “biografia oculta” que no sempre és manifesta a través de records, sinó que ve a través de sensacions, d’emocions, de costums, de creences i de maneres de fer, generalment inconscientment incorporades i viscudes. D’aquesta manera emergeixen, i a vegades potents, les memòries psicoemocionals, instintives i sensorials de les primeres experiències viscudes, de les primeres relacions, dels patrons vinculars. Sovint emergeixen en forma de preguntes: com va ser la nostra gestació, el nostre naixement, com vam ser rebuts, vam ser escoltats i respectats, quina relació afectiva vam rebre, com ens van criar...  

Ens veiem, doncs, com a fills i com a pares alhora. Llavors emergeixen els buits, lo incomplert, la carència. Tot el que hem rebut i el que no hem rebut es manifesta, ens n’adonem o no, en siguem conscients o no. El risc en tot plegat és no ser conscients que intentem completar-nos a través del nostre fill o filla, no adonar-nos i utilitzar els nostres fills per emplenar els buits i les carències nostres a través d’ells....
Ara bé, si en som conscients i ens ho proporcionem a nosaltres mateixos, a l’infant que resideix encara dins nostre, i diferenciem el que oferim al nostre fill del que ens oferim a nosaltres...  és una oportunitat increïble per anar-nos guarint...

Segons la neurociència i la psicologia, les vivències passades influeixen en com vivenciem el present i la resposta que generem. Els temes irresolts del nostre passat ens fan respondre de manera mecànica i automàtica davant determinades situacions, com un ressort que salta "gairebé sense adonar-nos". La criança dels nostres fills està plena de moments d'estrès emocional, on podem tornar-nos molt inflexibles amb la situació. D'alguna manera ens desconnectem del nostre "cervell racional" i som incapaços de triar la resposta que millor contribueix al desenvolupament personal del nostre fill/a. En definitiva, deixem de ser els creadors de la nostra vida i passem a ser dominats per les nostres emocions internes no resoltes.

Una experiència molt desitjable i enriquidora és“créixer amb els fills”. És cert que han vingut a la vida per a fer la seva pròpia vida, no la nostra, però també és cert que són per a nosaltres una oportunitat magnífica de creixement com a persones. En les relacions de criança i educació es posen en joc, es mobilitzen, molts aspectes nostres, dels més saludables als més difícils. Aprofitem aquest regal de la vida per a créixer junts.

Aquest creixement es potencia enormement quan es pot fer no de forma aïllada sinó dins de la comunitat. Mai, i especialment als nostres dies, ha estat possible educar individualment. Una dita africana molt repetida afirma que “es necessita tota una aldea per educar un nen”. Totes les cultures, totes les societats, expressen aquesta idea d’una o altra manera.

“Creixem junts”, doncs, compartint amb altres mares i pares, i amb els seus petits, les nostres potencialitats i les nostres febleses, buscant plegats i comunicant amb joia les troballes que fem en el camí.

Un grup de Criança i educació compartida ofereix un espai

on poder compartir vivències, expressar alegries i preocupacions, manifestar expectatives, inquietuds i inseguretats;

on poder reflexionar, intercanviar i contrastar experiències i coneixements;

on trobar suport i orientació en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fills i filles;

Tot això des d’una perspectiva que incorpora i integra el cos i la motricitat, l’afectivitat i la relació, l’intel·lecte i la cognició, en una experiència global.

El grup ofereix suport i recursos als pares i les mares perquè la criança dels seus fills i filles pugui ser més gratificant, harmoniosa i de qualitat.


A partir de l’arribada dels fills comencem veritablement una nova etapa

» perquè una nova vida apareix i remou tota la nostra vida,

» perquè quan neix un fill o una filla també neixen un pare i una mare,

» perquè es desvetllen les nostres memòries prenatals, perinatals i de la nostra
infantesa.

Per això ofereixo

» Un espai per escoltar, acollir i tenir cura de les vivències instintives, sensorials, emocionals, psíquiques i anímiques que ens emergeixen com a pares i mares durant aquesta etapa.

» Un grup per acompanyar i ser acompanyats en la nostra capacitat d’estar en contacte amb les nostres pròpies emocions. Per fomentar la capacitat d’escolta, d’empatia, d’observar, d’entendre i d’estar amb el que li passa a l’altre.

» Una oportunitat per redescobrir-nos, per prendre consciència i potser per transformar-nos a nosaltres mateixos. Una oportunitat que pot ser el primer regal que ens ofereix el nostre fill.

Utilitzarem eines que ens ajudaran a vincular-nos i comunicar-nos afectivament amb els fillets i alhora els ajudaran a anar coneixent les diferents parts del seu cos, del llenguatge verbal, afavoriran el desvetllament i la integració sensorial, la relació i la comunicació, la curiositat, el desig d’exploració i d’experimentació i l’alegria del joc i del contacte corporal..


Grup Entre Mares

En la línia dels Grups de criança i educació compartida, amb la mateixa finalitat i pràcticament els mateixos continguts (veure més amunt) i estratègies de treball similars. Però donant lloc a allò més específicament femení, a aspectes que ens afecten molt personalment des de la doble condició de dona i de mare.

Un espai i un temps per cuidar-nos i escoltar-nos entre mares. Un lloc on nodrir-se i renovar-se,on compartir la fortalesa i la fragilitat, també on acceptar el cansament i les pròpies limitacions. Un lloc on poder acollir la immensa llum i les inevitables ombres de la nostra maternitat.


Consulta individual

Tant si som pares o mares...

És normal que durant els primers mesos dels nostres fills ens sorgeixin preguntes, dubtes, temors sobre la nostra capacitat de criar i educar els petits. En realitat, això passa des d’abans de la concepció i dura sempre. De manera natural i espontània els primats superiors i especialment l’ésser humà troben en el contacte grupal una eina molt valuosa per orientar la seva activitat com a pares. És evident que són sobretot les mares i les àvies del grup les que s’encarreguen de transmetre els coneixements necessaris. Alhora, ajuden a construir el marc de relacions, d’expectatives i de normes en què s’han de desenvolupar els petits.

Les formes de vida actuals de vegades no afavoreixen els contactes que abans es donaven de manera natural. Sovint, fins i tot, ens trobem amb dificultats personals, familiars, inclús d’horaris, per tractar amb altres persones alguns o molts aspectes de la criança. Pot passar també que en un moment donat necessitem un suport molt específic i concret o ajuda en algun tema molt íntim i personal, difícil de compartir fins i tot amb persones de confiança.  

Alhora el naixement del nostre fill desvetlla el nostre propi naixement i infantesa,

...com si només (només!) som una persona que busca un major benestar

Com he dit en altres llocs, més enllà del fet de ser pares o mares hi ha una obvietat: tots hem estat nadons i d’alguna manera no hem deixat de ser-ho. Ens acompanya des de l’inici una mena de “biografia oculta” que no sempre es manifesta a través de records, sinó que ve a través de sensacions, d’emocions, de costums, de creences i de maneres de fer, incorporades i viscudes generalment de manera inconscient. Emergeixen al llarg de la vida, i a vegades potents, les memòries psicoemocionals, instintives i sensorials de les primeres experiències viscudes, de les primeres relacions, dels patrons vinculars. De vegades apareixen en forma de preguntes: com va ser la nostra gestació,  el nostre naixement, com vam ser rebuts, com vam ser escoltats i respectats, quina relació afectiva vam rebre, com ens van criar...  

Segons la neurociència i la psicologia, les vivències passades influeixen en com vivim el present i la resposta que generem. Els temes irresolts del nostre passat ens fan respondre de manera mecànica i automàtica davant determinades situacions, com un ressort que salta gairebé sense adonar-nos-en.

Sovint tenim patrons de comportament que no ens permeten gaudir de la vida, d’una certa sensació de felicitat, o simplement no ens omplen. Particularment en situacions difícils, d’estrès emocional o en una cruïlla important del nostre camí, podem reaccionar de forma poc adequada. Deixem de ser els creadors de la nostra vida i passem a ser dominats per les nostres emocions internes no resoltes.

És per a aquestes situacions que ofereixo la possibilitat de consulta individual. Aquesta consulta s’ofereix  tant a persones o parelles que formen part d’algun grup (Entre mares, Grup de criança...) com a persones que no participen en cap altre servei, grup o taller.
Montse Verge i Vallès   651 644 294   lilula@montseverge.cat