Estic fermament convençuda que en el treball d’ajuda a les persones els aspectes professionals i els personals van molt entrellaçats. Amb adults, amb infants o en la criança i l’educació, cal compaginar els sabers tècnics amb l’autoconeixement i el creixement personal.

Per això i per agraïment a les persones i a les situacions que m’han acompanyat al llarg de la vida, vull deixar constància de les experiències viscudes.

Per això també, els continguts de les seccions del web tenen una estructura similar:

1. A partir d’una necessitat viscuda en la pràctica professional, comparteixo les inquietuds que m’han dut a un procés de recerca formativa i especialització.

2. A continuació explico breument en què consisteix la intervenció que es tracta en cada apartat.

Història personal

Jo no seria, i no seria aquí, sense la meva família.

Vaig néixer a Vilafranca del Penedès i vaig créixer entre Vilafranca i Xàbia, on hi tinc una part important de les meves arrels.

Vaig conviure amb els meus avis i segueix viu el record de la seva estima, la seva mirada respectuosa i amable, els jocs, els aprenentatges... la seva saviesa. Sobretot a Xàbia, la família no s’acabava en els avis. Tiets, tietes, cosins i cosines formàvemals anys 60,70 i part dels 80 una gran família, una mena de clan o tribu de la que guardo una influència inesborrable. Particularment m’ha marcat la relació amb el que dèiem “les ties”, un ric conjunt de dones que sostenien l’entramat familiar amb la seva saviesa transformada en activitat quotidiana, amb el seu caliu i amb la seva mirada plena de sentit comú.

Dels meus pares destacaria la gran estima i el gran respecte que em van oferir; van ser persones d’una enorme qualitat humana. I de la meva mare l’energia i la il·lusió per aprendre en tots els àmbits a créixer i a millorar com a persona.

El meu germà ha estat a la meva vida un impuls i una orientació, desvetllant en mi la curiositat i el desig d’aprendre des d’una realitat completament nova, àmplia i profunda. El sentiment de germanor encara m’inspira i m’acompanya. Em meravella com amb el pas dels anys perdura la seva capacitat per il·lusionar-se, per endinsar-se i aprofundir en el coneixement i en el creixement humà.

Sempre m’ha agradat estar a prop de criatures petites.

Jugava i gaudia compartint moltes estones amb elles. Als 17 anys vaig començar una mena de voluntariat en una “guarderia” que duien unes religioses. Uns anys més tard es va convertir en el Jardí d’Infància Patufet i vaig passar a formar part de l’equip educatiu.

Mentrestant, havia estudiat Puericultura i més tard Educació Infantil. També havia descobert el món de l’expressió corporal, la psicomotricitat, la dansa creativa, el joc expressiu... Va ser extraordinari, com entrar en un món nou, ple d’imaginació i de creativitat. De sobte em veiaa mi mateixa com mirant-me de nou, i també als infants. Tots els descobriments que feia en mi mateixa els transportava a les criatures, com més endavant ho vaig fer als pares i a les mares. La mirada, el llenguatge no verbal, el contacte afectiu, la comunicació, el respecte i la llibertat...Tot plegat em va portar a reflexionar molt sobre l’educació i sobre mi.Vaig prendre consciència profunda de la meva funció educativa. Estava prou present a l’aula? Percebia cada criatura individualment? La valorava sense prejudicis ni etiquetes? Podia acompanyar el seu creixement amb prou respecte i sense exigències?

El desig d’acompanyar el seu creixement de qualitat m’ha fet créixer.

Un desig que m’ha impulsat a créixer a mi mateixa amb elles, de forma constant i continuada, com més tard ho ha estat amb els pares i mares i adults amb qui treballava. Agraeixo molt aquest acompanyament mutu que ens ha fet i ens fa créixer de manera natural i inevitable.

Els anys de joventut i de la primera maduresa van ser de molta inquietud, de molts interrogants, de molts qüestionaments sobre el model educatiu establert. El contacte amb els infants em va permetre descobrir la infància i les seves necessitats des d’una nova perspectiva. Acompanyar el seu creixement em va apropar més a mi mateixa: els infants m’ajudaven a veure’m, a aprofundir en qui sóc jo més autènticament, a qüestionar les creences, els models i el tracte educatiu. Qüestionava i em qüestionava... Necessitava buscar i trobar alternatives.

En aquell temps s’obria un nou paradigma, la Pedagogia Sistèmica, i m’hi vaig endinsar. Més tard el complementaria amb la formació en Constel·lacions Familiars.

Aleshores va arribar el moment de començar de nou.

Després d’haver treballat en l’educació infantil, en el lleure, en activitats extraescolars i en formació d’adults, l’any 2002, i en el marc de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Esparreguera, amb l’Iñaki Andrés com a Regidor, l’Ana Cortijo com a Tècnica d’Educació i jo com a Educadora, iniciem l’Espai Nadó. Aviat va evolucionar per adaptar-se a les necessitats de les mares, dels pares i dels petits. Amb el temps s’hi van incorporar la Casti López com a Educadora i la Montserrat Terricabris com a suport.

Els Espais Familiars, un servei d’acompanyament i d’orientació a les famílies amb infants des del naixement fins als 3 anys, van funcionar amb molt bona acollida durant pràcticament 10 anys. Van ser uns anys molt fructífers: l’impuls municipal, el suport de la Diputació, amb el seu personal tècnic i amb la coordinació de la Xarxa de Xarxes d’Infància i, sobretot, amb la supervisió de na Carme Thió, van possibilitar un servei públic de qualitat. Vam participar en la redacció d’Els Espais Familiars (Diputació de Barcelona) i els nostres espais van ser model i referent d’altres creats en poblacions properes.

Malauradament les retallades del nou govern municipal hi van posar fi el desembre de 2011.
El curs 2016-2017, amb l'arribada d'un nou equip de govern tornem a engegar els grups d'acompanyament familiar.

Eren anys molt fructífers, però continuaven germinant noves llavors.

Acompanyar, orientar i oferir suport a les famílies em va dur a endinsar-me amb més profunditat en aquesta etapa 0-3. Què és un infant? Qui és el nostre infant? Quines són les seves necessitats autèntiques? Quants mites i quantes creences contràries a un desenvolupament respectuós i harmoniós, integral, ens acompanyen des de l’inici?

Calia ajudar els nous pares a comprendre i a experimentar les característiques i les necessitats psicoafectives del nadó,la importància d’unes relacions de qualitat en els primers anys de vida, en els fonaments de la construcció d’una persona.Ser un pont de comunicació i d’educació afectiva entre pares i fills.

Vaig aprofundir en el massatge infantil, un diàleg de contacte amorós, respectuós, de comunicació mútua. Més endavant, en la reflexologia podal i el seu bell missatge de cura i atenció, que proposa una participació més intensa i activa del pare i de la mare en la prevenció i en la salut dels fills. Em vaig preparar també per acompanyar la lactància materna. Cada necessitat dels infants i de les famílies era, i continua essent, un incentiu per a la descoberta i la formació.

En el grup de petitons cada vegada es manifestava amb més freqüència el malestar per l’anomenat còlic del lactant. Era tan intens el dolor que generava que vaig decidir formar-me per tal de poder alleugerir el malestar de la criatura i de la seva família.

Sentia també la necessitat de comprendre els inicis, d’acompanyar-los i d’enriquir-los. Els sentiments en els primers anys de vida, en els primers mesos, a l’entorn del naixement, durant l’embaràs... Cada etapa que aprofundia em feia remuntar a l’anterior: per buscar explicacions, per intentar prevenir, per acompanyar pares i mares en els moments més fràgils, de més inseguretat.

Aquesta intuïció i la constatació quotidiana que com abans començàvem a treballar més grans eren les possibilitats de canvi em van obrir a la Teràpia Craneosacral Biodinàmicai més tard a l’Osteopatia Infantil, no sense abans haver de passar per una intensa formació de base en Biodinàmica Craneosacral per a adults.

En aquest camí formatiu, llarg i exigent, vaig haver-me d’enfrontar a una obvietat: tots hem estat nadons i d’alguna manera no hem deixat de ser-ho. Ens acompanya des de l’inici una mena de “biografia oculta” que no sempre es manifesta a través de records, sinó que ve a través de sensacions, d’emocions, de costums, de creences i de maneres de fer, incorporades i viscudes generalment de manera inconscient. Emergeixen al llarg de la vida, i a vegades molt potents, les memòries psicoemocionals, instintives i sensorials de les primeres experiències viscudes, de les primeres relacions“dels patrons vinculars”. Sovint apareixen en forma de preguntes: com va ser la nostra gestació i el nostre naixement?, com vam ser rebuts?, com vam ser escoltats i respectats?, quina relació afectiva vam rebre?... En altres ocasions, apareix una inquietud difusa o simplement el desig, entre conscient i inconscient, d’assolir un major benestar i una connexió interna més completa.


Dels infants als adults, un camí inevitable.

És per això que, d’un temps ençà, tenir cura de les persones adultes també s’ha convertit en un objectiu professional, amb la perspectiva d’ajudar a remuntar-se a l’origen. D’una banda desvetllant i integrant passatges ocults de la memòria emocional més primitiva, a través fonamentalment de la Teràpia Biodinàmica Craneosacral, i d’una altra re-connectant amb les arrels més ancestrals de la família amb l’ajut de les Constel·lacions Familiars.

La intuïció que en els orígens hi havia tota la potencialitat per a un possible canvi personal i social en mi i en els infants s’ha anat confirmant en la meva vida. I es manifesta amb tota la seva força en el treball amb els petits, amb els adults i amb mi mateixa de forma inseparable. Com no compartir això?

Tancant el cercle personal i professional. O potser és una espiral?

Entremig, va néixer lameva filla i van anar desapareixent els pares i tantes persones importants de la meva història. Integrar la vida i la mort, el dolor i l’alegria, la pèrdua i el regal, ha estat la gran tasca formativa i de creixement personal.

Em sento part d’aquesta roda de la vida, rebent i impulsant. Amb arrels de fermesa i amb ales de constància. He gaudit d’un entorn familiar que, lluny de ser perfecte, ha estat generós. He heretat els somnis de la meva mare, que es queixava que no ho feia bé, que no en sabia prou i desitjava haver tingut més coneixements i haver anat a una "escola de pares", que llavors no existien. “Ves per on, em deia sovint, la meva filla ha acabat ajudant als pares i a les mares a criar i a educar als seus fills”. He tingut el suport de la meva parella, sense el qual no hagués pogut fer el que sentia que havia de fer. I, sobretot, guardo en el cor el gran regal de la vida que és la meva pròpia filla.

I guardo també el petit regal que ens va fer quan va dibuixar aquell animaló que havia descobert a l’escola. No sabia com dir libèl·lula, però s’esforçava amb la seva mitja llengua: “Sí, no ho veieu? És una lílula, una lílula!”

Agraeixo tot el que he rebut i he après dels grans i dels petits, aquests mestres de la vida. I agraeixo una per una, el meu cor ho sap, tantes persones que m’han enriquit i que no puc citar per por d’oblidar-ne alguna.

M’agrada compartir aquests regals i seguir treballant, buscant i oferint amb senzillesa i amb constància. Al capdavall, com l’ànima d’aquella lílula que continua voleiant incansable amb les seves ales fràgils i transparents.


Perfil professional:

El meu recorregut professional ha transitat pel camp de l’educació: l’escola infantil; el lleure; activitats extraescolars de dansa creativa, jocs dansats i psicomotricitat; la formació d’adults; l’orientació, suport i acompanyament a pares i mares en la criança i l’educació; i l’ajuda terapèutica. Tot això amb la corresponent supervisió posterior.

M’he format en:
Puericultura.
Educació Infantil.
Dansa Creativa, Expressió Corporal, Tècnica Laban, Dansa Lliure, Moviment Autèntic,  Dansa i Centres d’Energia...
Expressió, Comunicació i Llenguatges Corporals en la Pràctica Educativa/Professional.
Psicomotricitat Infantil Educativa i Preventiva.
Formació de Formadors.
Massatge Infantil.
Pedagogia Sistèmica.
Teràpia Sistèmica Transgeneracional i Solucions Sistèmiques.
Constel·lacions Familiars i Configuracions Sistèmiques.
Tractament per al Còlic del Lactant (Mètode Rubio).
Teràpia Craneosacral Biodinàmica (adults).
Teràpia Craneosacral Biodinàmica (bebès i infants).
Pediatria en l’àmbit de Biodinàmica Craneosacral i Teràpia Pre i Perinatal.
Lactància Materna.
Reflexologia Podal (infantil i adults).
Osteopatia Infantil.
Reflexes Primaris i Teràpia de Moviment Rítmic.
BabyGym, métode de suport i estimulació global infantil