Serveis
Constel·lacions Familiars en teràpia individual: infants i adults
Buscar les arrels, desplegar les ales

Quan els problemes dels infants i dels adults no s’expliquen fàcilment.



En la vida quotidiana, en la pràctica terapèutica o en les relacions educatives ens trobem freqüentment amb situacions de dificultat o de malestar personal que no podem explicar amb el que sabem de la vida dels pares i dels fills. Hi ha qui diu que el 70% dels problemes psicològics que ens afecten a tots venen de la nostra història i de les nostres relacions familiars.

Sabem també que a la vida tot està relacionat i manté un cert equilibri. Tot guany té un preu, no hi ha acció sense reacció, tot el que puja baixa. Per això, davant de situacions difícils d’entendre convé preguntar-se a quin equilibri responen. La mirada sistèmica ens permet saber alguna cosa més dels equilibris en els sistemes familiars.

Resulta molt útil observar i reflexionar amb atenció i estima els vincles afectius dels nens. Cap nen no adopta una conducta estranya o reservada perquè li resulti divertit, sinó perquè dins del seu sistema aquesta actitud és la resposta lògica a alguna cosa que des de fora no podem reconèixer. Sovint un nen amb un comportament conflictiu no és sinó el reflex d’un problema que tenen els pares i que no aconsegueixen exterioritzar.

Bert Hellinger parla d’una “consciència familiar comú” que busca la compensació i l’equilibri, en ocasions a costa de persones innocents, que repeteixen inconscientment un destí anterior. Així, una generació pot heretar un conflicte de la generació precedent i haver de lluitar per resoldre’l.

De vegades aquestes dificultats les trobem ja en nadons molt petits, però sovint es manifesten més endavant, quan els infants o els adults comencen a donar evidències que viuen la seva vida com si fos un guió que no han escrit... i que no els agrada. Quantes persones repeteixen tendències depressives o de baixa autoestima, conductes addictives, relacions de parella amb patrons d’insatisfacció i de fracàs... En ocasions sabem de dols i pèrdues que el sistema familiar no ha pogut elaborar, d’exclusions tràgiques, d’abandonaments i de morts prematures. Són els casos més greus, aquells en què ja des de molt petit un infant, per amor cec als seus pares i als seus avantpassats, assumeix càrregues que no li corresponen, amb l’intent -generós, però inútil i destructiu per ell, d’evitar el patiment de les persones que li han transmès la vida.

Afortunadament, molts dels problemes i dificultats es treballen i es compensen de forma espontània, si més no fins a fer possible viure amb un cert benestar. I per augmentar aquest benestar de vegades cal tenir més informació. Saber què ha passat en la nostra història familiar per a poder situar-nos millor, per a mirar de forma realista els fets que no podem canviar però dels quals podem treure la força per a seguir creixent.

Les Constel·lacions familiars afavoreixen una mirada nova, que integra les dificultats del nostre passat i l’energia que en podem treure.



Constel·lacions familiars: ordenar tots els vincles familiars amorosament

  • Les Constel·lacions familiars són una eina terapèutica que permet veure de forma ràpida les dinàmiques que comporten identificacions i implicacions d’una generació a la següent. Tots som membres d’una família i hi estem lligats per profunds llaços d’amor i lleialtat. L’amor i la lleialtat més potents es donen en els infants que neixen a la vida. És un amor cec, incondicional, de confiança absoluta. No hi ha paraules, no hi ha pensament, només una vivència intensa: “visc gràcies a tot això que tinc al voltant”.

    En molts casos aquest amor ens portarà a la felicitat; però també ens pot portar a la desgràcia o a la malaltia, si s’ha trencat l’ordre de dignitat i respecte d’algun membre o si hi han hagut fets especialment difícils en generacions anteriors a nosaltres.

  • Les Constel·lacions familiars tal com es coneixen actualment van ser desenvolupades pel psicoterapeuta alemany Bert Hellinger. Aquesta metodologia fenomenològica (basada en l’observació dels fets, dels fenòmens) i sistèmica (que implica tot el conjunt familiar, incloent-hi les generacions anteriors més properes) ha enriquit enormement el panorama terapèutic a partir de les comprensions dels Ordres de l’Amor i els Moviments de l’Ànima.

  • Habitualment el treball es fa en grup. Alguns assistents fan de representants de les persones significatives del sistema familiar de la persona que constel·la. Els sistemes familiars tenen una memòria inconscient, una informació que es transmet per vies emocionals, no verbals, de llenguatge corporal o per vies més subtils i desconegudes encara. [El biòleg Rupert Sheldrake afirma que hi ha una memòria dels fenòmens -físics, biològics, culturals- que està en el ambient i que configura camps morfogenètics que afavoreixen la formació de les estructures i els processos de la matèria i de la vida.] Aquesta informació pot ser captada, com fan d’alguna manera els representants, qui amb els seus moviments formen sense saber-ho imatges de les dinàmiques relacionals del sistema. El terapeuta ajuda els representants a verbalitzar les sensacions i els sentiments que experimenten. De vegades introdueix diferents canvis en la configuració i proposa frases que concentren les vivències i les vies de solució dels problemes apareguts.

  • Les Constel·lacions familiars permeten una nova comprensió (lucidesa, en expressió de Hellinger) dels vincles familiars i afavoreixen la modificació dels comportaments en el sistema familiar mitjançant

    · el reconeixement i la incorporació de les persones excloses del sistema;

    · la comprensió de les implicacions dels fets difícils i de la influència en una persona determinada;

    · el restabliment d’un ordre amorós, assumint cadascú el paper que li pertoca i no el d’un altre;

    · l’agraïment als pares, i a través d’ells als avantpassats, per la vida atorgada, més enllà de les circumstàncies felices o doloroses en què s’hagi produït aquesta.

    Alhora, el treball realitzat implica la mobilització de tota la informació que existia enquistada en el sistema en forma de reaccions i de relacions emocionals inconscients, sedimentades en uns comportaments repetits i inamovibles.

    Així, tot el sistema familiar té ocasió de rebre la influència d’aquesta nova mirada i configuració de la informació. D’aquesta manera, el sistema busca un equilibri nou, més ordenat i sense exclusions. No es tracta només d’un treball que pot ajudar una persona concreta, sinó que tot el sistema familiar es veu influït i es plantegen oportunitats de canvis col·lectius. Els canvis no són ni immediats ni automàtics, però la nova mirada sobre els vincles permet avançar en el benestar individual i familiar. Aquest treball s’haurà de continuar en un esforç de creixement personal.

  • La metodologia general de les Constel·lacions familiars es modifica en les sessions individuals o quan es treballa amb infants. La pràctica terapèutica porta a processos clarificadors similars a les Constel·lacions en grup, però el punt de partida és diferent. Es treballa amb ninos de diverses aparences per a representar infants, persones adultes, grans, homes i dones... Els ninos representen els elements d’un sistema (persones o conceptes) i la ubicació dels mateixos en referència als altres. La representació de la dinàmica relacional de manera visual i metafòrica permet objectivar i exterioritzar múltiples dimensions o aspectes de la realitat de la persona.

  • Aquest acte simbòlic de treure fora, de possibilitar veure sense necessitat d’explicar amb paraules, de presentar una realitat atemporal i no seqüencial, facilita tres tipus de processos fonamentals en l’espai terapèutic:

    1. Un procés d’integració personal.

    2. Un procés d’assumpció de la pròpia responsabilitat sobre el canvi.

    3. Un procés de reubicació dins del sistema.

Quan els fets difícils del sistema familiar es clarifiquen,

quan es pren consciència de les seves influències i conseqüències,

quan es poden mirar sense por i sense una culpa que no ens pertany,

quan podem donar un lloc en el nostre cor als seus protagonistes sense jutjar-los...

s’obre un camí nou cap al benestar de tota la família.

Encara no és el final, cal transitar el camí, tal vegada suar, cansar-se, fins i tot caure.

Les Constel·lacions només mostren la direcció cap a uns vincles familiars

més sans, més ordenats i més amorosos.

Montse Verge i Vallès   651 644 294   lilula@montseverge.cat